Un any a Món Sant Benet

El que veieu a la foto és una aproximació de com es feien el cobrament dels delmes. Un ritual molt semblant és el que es feia servir per recaptar el capbreu, una mesura que va ser cabdal per refer la malmesa economia del monestir. Pere Frigola va tenir molt clar que si volia arreglar el monestir, molt malmès pel mal govern dels anteriors abats, el primer que calia fer era posar ordre a l'economia i això volia dir fer una nova llista de tot el que havien de pagar els pagesos que conreaven les terres de Sant Benet. Calia fer un capbreu general de totes les possessions del monestir. El 12 de juliol de 1554 va obtenir el permís del Rei per poder-ho tirar endavant i aquesta va ser la base de l'obtenció dels recursos necessaris per poder arreglar el que semblava impossible de redreçar.

Però no n'hi havia prou en capbrevar, calia demostrar a tothom que el poder senyorial tornava a existir, ja que era la única manera de garantir que es paguessin les rendes. L'abat Frigola va activar tots els mecanismes jurisdiccionals que tenia a mà, entre altres plantar costells a les places dels pobles de la baronia, fer crides a la plaça pública sobre temes ben diversos, i enviar a més d'un pagès desobedient a la presó del monestir.

No és cap casualitat que els conflictes amb el veguer de Manresa es reactivessin durant el seu mandat, ja que aquest va veure un abat disposat a recuperar els drets jurisdiccionals que fins aleshores havien exercit lleument arran de la decadència. El 1557 els homes del veguer van entrar en diversos pobles i es van fer presoners als batlles, imposant-los multes i empresonant a qui s'hi resistia. Al batlle de Navarcles se li va retirar la vara i se'l va conduir pres a Manresa per haver-se negat a entregar les mesures de Sant Benet. Les mesures eren unes unitats de pes que afectava al gènere que s'havia de declarar al capbreu.

Mecanismes que serveixen per donar un altre aire a l'argument de la novel·la.